Estic content amb el resultat, però és curiós veure com canvien les coses. Mentre l’any passat superava amb uns quants minuts la meva millor marca en una mitja marató (tot i l’oblit del xip), aquest cop només m’he atrevit amb els 10 Km i contemporitzant força. Tal com vaig progressant, no puc negar que 41:30 sigui un bon resultat, però potser seria el moment de començar a apretar una mica.
Venia de fer els 10 Km en la triatló de Barcelona per equips i em vaig posar l’objectiu d’acabar avui a Castelldefels entre 41 i 42 minuts. Era una evolució per anar arribant poc a poc i amb confiança cap a les marques que feia abans de la lesió. En aquesta cursa m’hi he trobat força bé. El recorregut ja el coneixia i com que és gairebé pla, és òptim per fer bons registres. A més, el temps gens calorós no ha anat gens malament. He començat la cursa amb certs nervis.
No he pogut col·locar-me bé a la sortida he estat més d’un kilòmetre esquivant gent per poder estar còmode. Ja ho dèiem a la crònica de l’any passat, la sortida seria un aspecte a millorar en aquesta prova tan ben organitzada. Passada aquesta fase he pogut agafar un bon ritme, gairebé sempre una mica per sobre del que m’havia plantejat. M’he vist amb forces i sense massa problemes per mantenir-lo.
Si bé poc després de sortir m’he trobat al Ferran, he vist a cares conegudes com la del Rafa Jofresa (ex-jugador de bàsquet professional), el Sebas Guim (periodista de TV3 i gran corredor) o al Marc, l’entrenador dels Sedentaris, que ha fet una destacada 5ena posició a la mitja.
Entre el gran ambient de mitja marató que hi havia i les ganes que tinc jo de tornar-m’hi a posar, la cursa se m’ha passat molt ràpid. No m’he n’he adonat que ja enfilava la recta paral·lela al canal. De fet, no he vist ni a la Marta que m’animava des del públic. Mentre feia l’esprint per creuar la meta pensava que l’any vinent he de tornar-hi però per fer-hi 11 Km més.
Aquesta ha estat una edició on he vingut acompanyat d’un bon amic com és el Martí, ex-company d’equip de bàsquet, ben plena de Sedentaris com el Salva, l’Iñigo o el Will, i on cal destacar que l’Anna s’ha estrenat amb els mitges maratons i el Manel i l’Iñaki han fet bons temps.
Següent pas? provar d’estar sobre els 40s a la Jean Bouin i entrenar-me per tornar a fer alguna mitja. Espero que les bambes noves ajudin…
Aquí podeu trobar els resultats de la cursa.
Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris