Consells pels qui volen fer una marató

S’acosta la Marató de Barcelona. El 7 de març uns quants valents faran els més de 42 Km pels carrers de la capital catalana. És un gran repte que cal preparar bé. Els consells d’aquells que ja l’han fet poden ser de molta utilitat. El Lluís Riera la va córrer l’any passat i ha volgut compartir amb Sedentaris.cat la seva experiència. Gràcies Lluís!

D’aquí unes setmanes farà un any que vam recórrer aquells 42,195 km de la Marató de Barcelona. Va ser el dia precisament que complia 30 anys i què millor que amb la Marató de Barcelona. Que no es pugui dir que vaig arribar a la meta abans d’haver fet 30 anys trepitjant terra ferma. I la sensació d’arribar a la meta és extraordinària; he viscut moltes coses dins l’esport i considero aquesta com una de les més especials. Quatre hores, perquè no dir-ho ara, de sofriment, especialment els últims quinze quilòmetres. Arrossegant les cames per aconseguir arribar al final i tenir una explèndida recompensa: arribar amb el meu germà Carles, acompanyat de gent que estimo i molta gent a l’arribada aplaudint el meu esforç. I la imatge: gent de totes les edats arribant, els pares recollint els seus fills per poder arribar plegats, les famílies emocionades per poder fer meta…

Una vegada ha passat un temps i després d’haver reflexionat sobre l’experiència, penso que la marató no és cap cursa popular. És una cursa professional a la que has d’arribar preparat. Hauria de ser obligatori passar un control mèdic adequat ja que són molts batecs que el teu cor està realitzant durant llarg temps i són innumerables els impactes que els peus de qualsevol persona no està acostumat a donar. És important realitzar una bona preparació prèvia. Recomano haver començat ja a preparar-se i agafar molt de volum en aquestes primeres setmanes. Bona tècnica, bona respiració, no fer únicament terrenys plans i acompanyar la preparació d’un treball adicional al gimnàs on hi hagi abdominals i lumbars i un mínim de treball de cames.

Recomano plenament participar a les curses populars de 10 km ara que s’apropa la data desitjada. La setmana passada va ser la ja clàssica Cursa de 10 km de Sant Antoni; és una bona cursa per trepitjar Barcelona. La que no es pot perdre un bon maratonià és «La Mitja», és a dir, la Mitja Marató de Granollers. Tinc molt bon record de l’edició de l’any passat. Va haver-hi un moment històric quan cap al quilòmetre 8 passant per sota un túnel apareixen dos motos dels mossos abanderant el líder de la cursa. Quina velocitat portava l’atleta; quin esperit!. El túnel va esclatar a aplaudiments i a mi se’m van posar els pels de punta.

I, per finalitzar, la Mitja Marató de Barcelona és el preludi del que passarà tres setmanes més tard. S’hi ha d’estar. Vull animar a tots aquells que vulguin fer la Marató de Barcelona. És una experiència inoblidable i única que recomano a tots aquells que estiguin preparats. Això sí: cuideu-vos i passeu els corresponents controls mèdics per poder realitzar-la. I un cop estigueu llestos: gaudiu-la!

Lluís Riera

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris