Skip to main content

Córrer per la neu – la crònica del Equip Aran al Trail Blanch


Aquí teniu la crònica que teníem pendent de publicar dels nostres amics del «Equip Aran», una parella de «cracks» que van anar a córrer per la neu al Trail Blanch



DISSSABTE, TRAIL BLANCH 13kms, PLATEAU DE BEILLE,


La temperatura era d’uns 3 o 4 graus, i el sol es deixava veure però no molt. El recorregut per pista, corriols i senders de raquetes era 100% sobre neu i molt maco doncs en ser circular al voltant d’un turó, les vistes eren molt maques. L’Edu i el Ruben portaven la càmera i per això hi ha les fotos. La Elisabet va sortir prou bé i de seguida van fer un grupet de 4 noies que s’anirien empaitant tota la cursa, quan el pendent era exigent l’agafaven, i quan es podia allargar la passa, llavors la Elisabet tornava a obrir forat. Així, va anar tota la cursa, amb alguna caiguda i entrebancs en trobar neu tova, però sempre ella davant del grup.




Els corredors en arribar es queixaven de la manca d’aigua per la gran distància a fer sense trobar els avituallaments. Per darrera Marta, Ruben i Edu paguen el fet de sortir molt endarrere doncs no es pot avançar bé i per fer-ho t’has de sortir de la traça bona i costa més caminar. Finalment l’Aran i jo vam veure arribar a la Elisabet primera a la sortida de la darrera rampa. Des d’allà, 300m fins a meta que eren per assegurar que no l’enxampaven. Després arribarien la Marta i el Ruben, tot just davant de l’Edu que va deixar-se totes les energies en un atac suïcida a falta de poc per arribar. Tots quatre van gaudir molt de la cursa. En comparació amb l’any passat, la neu estava més dureta, i permetia de “córrer més fàcilment”.


DIUMENGE, TRAIL BLANCH 23kms, AX-LES-THERMES


Diumenge sortíem a les 9 d’Ax, després d’assegurar que no era necessari portar el material que a priori havien posat i després tret de la web. Així doncs sortiríem com sempre, malles, windstopper, sabatilles trail, polaines curtes de córrer, guants i orelleres. Portaríem a més alguna barreta i gels. La web deia 1100m de desnivell, però el plànol primer on sortíem a 700m i arribàvem a 2050m i el garmin després van demostrar que parlàvem de més de 1600m. La sortida es fa del centre d’Ax cap a l’oest i passat 2kms plans comencem a pujar per una trialera relliscosa que ens porta a una pista. Fins gairebé el km5 no comencem a trobar neu. S’alterna camí molt dret o drecera directa amunt amb pista que permet de córrer. Ja anem distanciant-nos cadascú al seu ritme. Els primers contactes amb la neu és amb neu dura i rellisco un parell de vegades, finalment a partir de 1800 la neu ja és tova i dona més confiança, arribem a la cota més alta (2050m) en posició 11 i comença el descens per un canaló obert i molt dret que només permet baixar en “culenbajen” no en ho pensem i baixem descontrolats, alternant aquesta tècnica amb l’ski sobre les sabatilles i com no, alguna caiguda que em deixa el cul mig adormit. 

 Després d’aquest tram de xiqui-parc arribem a una zona més de pista – sender que em permet de córrer i anar recuperant places…però és el que passa sempre, t’animes i acabes dues vegades més al terra…a falta d’uns 5kms ja només ocasionalment toquem la neu. Finalment passo a tres nois de cop, que aprofitant que em despisto en un encreuament (encara no sé com, doncs estava perfectament marcat) em tornen a avançar i jo he de desfer el camí, però veient que baixo millor que ells no em van posar problemes per tal de que els tornés a passar abans d’entrar a Ax. Finalment 6è,2h47m, molt content del resultat i les sensacions, a part de la diversió del descens. Això sí, avui dimarts les cames estan encara molt tocades. Per la seva part el Marc entraria amb 3h28, el 64è, encara flipat pel descens tan radical al començament, però també content de l’experiència. La cursa molt maca, molt ben senyalitzat, però només amb neu al 50% del recorregut. També crec que la duresa del traçat i la neu de l’any passat era superior…Això sí, tornarem. No sé si a Font Romeu (que aquesta vegada no es van entendre amb els organitzadors de la Trail Blanc, pel que es veu, per la quantia econòmica que demanava la gent d’Aravo, els organitzadors) i així van organitzar en paral·lel una altra competició o a Ax-les-Thermes + Plateau de Beille.

Esperem que us hagi agradat la crònica, podeu veure-la amb més detall i fotografies al bloc de Celula Running

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris