Skip to main content

Crònica I Cursa Nocturna de L’Hospitalet

L’Andreu va anar a l’única cursa nocturna que es fa a Catalunya de 10 km i que va tenir la seva primera edició el passat cap de setmana a L’Hospitalet de Llobregat. Aquí tenim la seva crònica.

Crònica de la I Cursa Nocturna de L’Hospitalet

Participo en la primera edició  de la Cursa Nocturna de l’Hospitalet, tot presentant el nou barri de la Plaça Europa. Dues opcions, cursa de 5K i de 10 K. Després d’uns mesos de lesió, compromisos personals i mal temps, era la meva primera cursa de 10K de la temporada. Esperava que fos una cursa preparatòria pel que ha de venir, especialment tenint en compte que no vaig poder anar a Bombers.
La cursa va començar amb una aparent bona organització: dues zones de lavabos, recollida de dorsal al Centre Comercial patrocinador de la prova (una zona petita però amb prou personal), una colla d’obsequis comercials i una zona ben tancada per poder escalfar bé, on t’anaven donant una polsera reflectora.
Un cop iniciada la cursa, primera sorpresa. Ens reincorporem a la Gran Via, després de córrer per darrera del Centre comercial i veiem com alguns cotxes estan al nostre recorregut. Això sí, aturats. Sembla que els policies no havien tallat amb prou efectivitat. Tot i aquest ensurt, per sort ja es podia córrer amb prou distància i no va ser un gran problema, però hagués pogut passar quelcom greu.
El circuit transcorria a la zona Sud de l’Hospitalet, als barris al voltant de l’Avinguda Carrilet. El recorregut era gairebé pla, i en els casos on es percebia pujada, era veritablement breu, i calia fer dues voltes per la cursa de 10K. Això té elements positius i negatius. La part positiva és que a la segona volta tenies referències, i això sempre va bé. Però també és veritat que donar dues voltes fa una mica de mandra, un cop passes per la línia d’arribada per primer cop, especialment perquè hi havia zones molt fosques i amb poc ambient.
La cursa se’m va fer una mica estranya. Hi havia gent de 5 i 10k, i els ritmes eren força diferents. Em va costar molt trobar un ritme constant ja que no tenia gaires referències, constantment m’estava superant gent que anava a 5, jo superava a gent de 10, altres de 10 amb ritme irregular. En definitiva, normalment intento trobar una referència que mantingui un ritme constant, al voltant de 4:45-4:50 el km. En aquesta cursa vaig haver de fer-ho tot sol. No tenia bones sensacions des del mateix matí. Em notava pesat de cames, però tot i això, vaig passar per 24:21 els primers 5k. Semblava clar que baixaria de 50, però em notava amb poques forces. Vaig intentar regular i mantenir un ritme constant de 5:00 per evitar més problemes i així ho mostra el crono final de 49:35. Això sí, cap molèstia muscular ni articular durant tota la cursa.
En definitiva, un bon inici de temporada (dins les meves possibilitats), tenint en compte els pocs entrenaments que he fet i les males sensacions durant tot el dia, estic raonablement satisfet.

Andreu de Sedentaris.cat

Nota de la «redacció»: l’Andreu, a banda de ser «sedentari», també és un actiu blocaire. Podeu consultar el seu bloc personal, «Recordant el present», molt més ben escrit i argumentat que no pas aquest. 

 
Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris