Crònica «Sprint» – Triatló de la Vila (Barcelona)

Bé, anem per la crònica breu:

Arribada matinera, abans de les 7:00 estem per la zona Port Olímpic gaudint dels efectes post-botellón, molt surrealista el contrast. Bé per deixar tot al seu lloc sense problemes i malament per anar descalç fins a la sortida de la natació (no pots nadar amb calçat 🙂 i si no tens equip de suport, que el vaig tenir més tard, toca anar a peu. Incident #1: sortint de la zona de boxes em clavo un vidre a la planta del peu, per la zona del taló.

A la sortida de la natació em situo a un lateral dins la zona de cintes però hi havia participants fora de la zona (perquè existeixen les cintes?). Amb una mica de retard sortim i vinga, uns quants cops i em costa trobar el ritme, que més o menys agafo fins la primera boia … tot recte i gir a l’esquerra … i aquí es va acabar el meu triatló. Suposo que alguna cosa no vaig fer bé perquè diria que em vaig desviar massa cap a la costa abans d’hora i després vaig haver de rectificar, la veritat és que no ho tinc gens clar. Vaig nadar millor, o aquesta va ser la meva sensació, que a la primera triatló i vaig trigar quasi 5! minuts més (20 minuts i esperava fer-ne 15 o menys :-). Aquest cop no portava neopré però no crec que sigui el motiu.

Al sortir de l’aigua, com que anava amb els de la primera sortida (8:00) vaig quasi deprimir-me al veure que era dels últims (últims dels últims, eh!) en sortir de l’aigua. Això em va crear un trauma psicològic brutal, sobretot perquè sortia de l’aigua amb millors sensacions físiques que a Mataró (no entenia res). El pitjor pel resultat final no va ser la transició, per sort, que em va semblar llarga al ser la primera vegada que estava a uns boxes amb tantes bicicletes, el pitjor va ser que a la bicicleta … estava més sol que la una!!! Sort que la meva nova companya (la bici nova 🙂 es va comportar com una campiona. Un altre cop força dur va ser que al començar la bici tenia el primer triatleta a uns 100 metres per davant(!) i que vaig veure com sortien davant meu , fent la segona volta, tres dels que anaven primers de tot a tota màquina i ben acoplats. Total, que vaig intentar agafar alguna dels grups ràpids que feien la segona volta i ho vaig aconseguir al segon intent, però clar l’experiment va durar fins que jo vaig començar la segona volta 🙁 o sigui poca estona. La segona volta també la vaig fer força estona sol, crec recordar. En general vaig poder avançar algunes posicions i vaig passar-m’ho molt bé, tot i que amb perspectiva crec que vaig fer mig tri-sprint amb «no drafting».