Cròniques de la Jean Bouin 2009

Vam ser uns quants els Sedentaris que vam fer la Jean Bouin aquest any. Us presentem 2 cròniques.

Matí fred per estrenar-me a la meva primera Jean Bouin. Hi vaig anar il·lusionat perquè darrerament estava fent uns estrenaments més seriosos. Els que organitzem des dels Sedentaris m’estaven aportant pautes per millorar i pel meu compte estava començant a fer tirades una mica més llargues per preparar la mitja de Granollers. Tenia ganes de millorar el meu millor temps fet a la Cursa de la Mercè i amb aquesta empenta vaig començar la cursa.

El meu dorsal 553 em va permetre sortir molt endavant o sigui que ja d’entrada em vaig trobar envoltat de gent que duia un ritme que m’era interessant. Després d’un primer Km a ritme de 3:50 (potser massa per mi si havia de seguir així), vaig completar els primers 5 Km amb 20:46. Era un parcial que si el mantenia, em posava per sota dels 42 minuts al final, el meu objectiu per la cursa.

Tot anava prou bé fins que vam arribar al Paral·lel. Ja m’havien avisat que aquesta part de lleugera pujada anava erosionant molt i que el remat era la pendent del carrer Lleida. No sé si va ser això, el meu ritme forçat o els pintxos del cap de setmana anterior a Bilbao i la conseqüent manca d’entrenaments però em vaig anar enfonsant. En els 3 darrers Kms vaig ser conscient de com anava perdent segons i més segons per Km. Al final vaig acabar amb 42:41, molt a prop de la meva millor marca, però amb un segon parcial de 5 Km amb més d’un minut per sobre del primer.

La cursa em va donar molts motius de satisfacció: la d’haver acabat amb un temps prou bo, la d’haver trobat a bastants Sedentaris a la cursa (l’Anna F. i el Santi T. que venen a entrenar amb nosaltres, el Joan P. lluint la samarreta verda de l’equip); la de veure el bon temps fet pel Gerard; la de trobar-me al Sergi B., que fa poc que va començar a córrer, però que va millorant dia a dia; la de coincidir amb el Martí F., que es va posar molt a prop dels 42 i que després de ser un crack al bàsquet ara també ho serà amb el running; i la d’haver rebut ànims per part del Carles R., un altre crack que ja està per sota dels 40 en els 10 Km i que aquesta temporada vol fer la marató.

La propera cita serà la Cursa dels Nassos. Molts Sedentaris hi serem i aprofitarem per brindar per l’any nou. Encara que no correu, us animo a que vingueu i us uniu a la celebreció. Jo em volia prendre la cursa com un previ a la festa de cap d’any, però no puc amagar que m’hauria agradat haver millorat el meu millor temps a la Jean Bouin. El dia 31 tindré la meva segona oportunitat per fer-ho. Espero que els canelons i els torrons no em passin factura.

Diumenge matiner, força fresca i previsió de pluja ajornada per més tard. Passo a recollir el Gerard i el Toni, dos cracks que es mouen pels 42′. El meu rècord de fa 3 anys era 45:15 o sigui que… Ja us podeu afigurar que al cap de 10″ de la sortida ja no els veig… El dissabte, dinar de valent, l’anterior marca 48’38» i la promesa que a la Jean Bouin hi havia pendent al final… O sigui que les meves aspiracions eren no passar de 50’… Tot i això em marco aguantar a 4:30 el km i ho aconsegeuixo fins al quilòmetre 5! Not bad, not bad… I a partir d’aquí a 5:00 el km, més o menys. Caldrà continuar millorant… Això sí, ens veiem a la Sant Silvestre i ens animem a les mitjes!!! Comencem a Sitges???