Skip to main content

Cursa El Corte Inglés 2012

Un any més a la Cursa El Corte Inglés (rodolí :-). I ja en van molts. Aquest cop amb la novetat de fer-ho amb xip groc. Per aquest motiu a la sortida estava en la millor posició que recordo de les meves múltiples participacions.
El resultat ha estat molt satisfactori pel fet de baixar de l’hora per primer cop (53min). Anar amb xip ha estat la clau, juntament amb la companyia de l’Iñaki. He acabat amb molt bones sensacions i amb ganes de tornar-hi l’any vinent. M’ha semblat un bona manera de saber si estava recuperat de la Marató.
Ja falta menys
A la Cursa El Corte Inglés se l’ha criticada molt, especialment en els últims anys, quan hi hagut un creixement de la participació en proves populars i molts consideren que aquesta cursa no entra dins del seu calendari ja que no té «nivell» suficient i «passen» d’anar-hi. Els motius: «massa gent», «no pots córrer bé», «el ritme …», etc. Jo ho respecto però a mi no em semblen motius sufucients per no anar-hi. 
Suposo que com que l’he feta molts anys ja m’ha adaptat al medi, com l’Iñaki, i puc superar amb solvència tot tipus d’obstacles en els primers quilòmetres :-). Bé, en el cas de l’Iñaki s’ha de dir que un noi li va fer la traveta quan es va creuar de cop per «retallar» per la gespa de la Plaça Espanya. Era tarjeta groga claríssim… i l’Iñaki li va fer saber.
La meva opinió és que la Cursa ECI s’ha de fer sempre que es pugui. Es la primera cursa de moltes persones. Molts anys jo hi he anat amb persones que corren per primer cop i també, en el meu cas, m’hi va portar un veí fa molts anys quan era un nen.
La cúa de la cursa (any 2008)
La cursa té, en realitat, un problema principal: totes les persones que no respecten la sortida i surten més endavant provocant moltes retencions i/o topades fins la Plaça Espanya. Passen moltes més coses, però aquesta és la que provoca els principals problemes crec jo. No és una cursa tranquila i t’has de situar molt bé a la sortida si vols fer un temps/ritme concret (xip imprescindible!!!).
El recorregut és genial i exigent a la vegada. Una volta per un estadi olímpic, una pujada dura (o 3, segons com es miri), una baixada «kamikaze», etc. Això sense parlar del preu (0 €).
Menció especial: vaig tenir una lluita amb un pare i el seu fill pujant a l’estadi i fins quasi al final. El pare, amb un samarreta de «Cavalls del Vent» (vermella i negra), el fill amb la samarreta del Barça (Biel). El fet sorprenent: en Biel anava en patinet i el pare l’arrossegava a les pujades amb una cinta lligada a la cintura. Un «equip» digne de menció.
Recomano una lectura amb molt d’humor a «David y el blog maldito» sobre la «fauna» a la Cursa ECI.
Jo l’any vinent hi tornaré 🙂 … 

Ferran de Sedentaris.cat

El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari