El «mister» dels Sedentaris va anar a Paris i «pim-pam»: debut en Marató en 2h40 i primer lloc en categoria sub-23. Abans li havíem fet prometre una crònica i aquí la tenim.
«Marathon de Paris 2010» per Marc Hurtado
Dissabte al matí, després de dormir amb les vistes de la preciosa il·luminació de la Torre Eiffel nocturna tocava un petit entrenament grupal. Al final van ser 30 min. per un bosc que hi ha darrera l’hotel.
Seguidament vam agafar autobusos, que va facilitar SPORTRAVEL per poder anar a la fira del corredor. Ara si que comença el compte enrere, un cop amb el dorsal a la mà, els nervis van començar a ser importants. Dissabte vaig aprofitar per fer turisme: barril latí, Notre Dame, Torre Eiffel. Ara ja era hora de dormir i, la veritat, és que vaig poder dormir 7 h seguides.
Diumenge al matí, sona el desperador a les 6h. Estic bastant nerviós. Baixo a esmorzar. Després una dutxa ràpida i a les 7:45h ja sortiem de l’hotel cap a la sortida. Una foto de grup i seguidament tothom va anar a buscar els seu calaix de sortida. El meu era just per darrera de l’Elit.
Arriba l’hora de la veritat, a les 8:45h el tret de sortida. Començo a correr amb bones sensacions, bon ritme i sobretot vistes expectaculars de la ciutat. Vaig poder mantenir un ritme constant de 3:42 km fins el km 30. Fins aquest punt vaig poder anar amb un grup d’unes 15 persones, ens vam entendre bé i hi havia un petit treball de relleus, ja que el vent en molts moments va fer acte de presencia. De tant en tant senties comentaries dels integrants del grup, sobre el ritme, sensacions,….. Pero va arribar el km 30, el meu temps de pas 1:51:19 en temps per complir l’objectiu proposat (2h 40m). En aquest punt el grup es desfà, molts d’ells van notar el mític mur. Jo també, començo a correr a ritme de 3:55 km fins el km 36 i amb sensació de molta fatiga. Però en aquest punt, segurament ja sentint l’olor de l’ansiada lina d’arribada, torno a agafar ritme, 3:50 km fins meta. Al final 2:40:59 OBJECTIU COMPLERT. Les sensacions després de la marató son inexplicables, és una estat que no es pot explicar amb paraules. No sabia si tenia ganes de plorar o de riure, impressionant.
Un cop finalitzada la carrera vaig arribar amb no gaire bon estat a l’hotel, 500 metres es poden fer molt llargs. Una bona dutxa i una cervesa em van fer tornar en si. Després de dinar em comuniquen que havia quedat primer de la meva categoria, una segona alegria.
Donar les gràcies a RUNNERSWORLD BARCELONA i SPORTRAVEL per fer possible aquest magnífic viatge i per totes les facilitats. MOLTES GRACIES!!!
Nota de la «redacció»:
Hi ha coses que la crònica no diu i que, en declaracions exclusives, ens ha confirmat en Marc 🙂 Sembla que anava tercer gran part de la Marató. Els dos corredors que anaven per davant seu en categoria sub-23 van tenir problemes amb el «mur» i en Marc els va passar al final de la cursa.
Per últim dir que per al grup «sedentari» és un privilegi tenir al Marc com a entrenador (és bàsic fer-li la pilota a l’entrenador perquè no comenci a pensar en sèries, Tests de Cooper o «tortures» similars), ja que a banda del seu caràcter personal, sap entendre la filosofia sedentària com queda clar a la frase amb més sentit de tota la crònica: «Una bona dutxa i una cervesa em van fer tornar en si».
Marc, molta sort a Banyoles!
Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris